EL RIU NIL II

EL RIU NIL 
II

 La desembocadura del Nil, el delta

Un delta és un accident geogràfic format en la desembocadura d'un riu pels sediments fluvials que aquí es dipositen. Els dipòsits dels deltes dels rius més grans es caracteritzen pel fet que aquest es divideix en múltiples braços que es van separant i tornant a ajuntar-se per formar un cúmul de canals actius i inactius.

El delta més conegut és el del riu Nil, i és d'on procedeix el nom amb el qual es denomina a aquest tipus de desembocadura.La desembocadura del Nil s'estén per una regió marcadament triangular, que s'assembla molt a la forma de la lletra grega delta (Δ), motiu pel qual l'historiador Heródoto li va donar aquest nom.

 L’importància econòmica d’aquest riu

El Nil es desbordava anualment, quan les aigües procedents d'Uganda i Sudan fluïen cap al baix Nil a l'estiu. Des de l'antiguitat, aquestes crescudes van ser les que van convertir les terres properes al riu en una fèrtil vega, ideal per a l'agricultura, en deixar un sediment de nutrients i minerals en el sòl, el llim.

No obstant això, la impredictible alternança del nivell de les crescudes comportava la pèrdua de collites senceres per la inundació o sequera i la consegüent fam en la població, per la qual cosa es va considerar necessària la construcció d'una presa que regulés el nivell de les inundacions per protegir les terres de labor i els camps de cotó.

S'han construït en aquesta zona dues preses: la nova Presa Alta d'Asuan i la menor i més antiga, Presa d'Asuan o Presa Baixa d'Asuan. La construcció de la Presa Baixa va ser iniciada pels britànics en 1899 i es va concloure en 1902.

La Presa Alta va començar a construir-se en 1952, exactament després de la revolució de Nasser i, en principi, els Estats Units ajudarien a finançar la construcció amb un préstec de 270 milions de dòlars. L'oferta d'ajuda va ser retirada a mitjan 1956 i el govern egipci es va proposar continuar el projecte en solitari, utilitzant els ingressos que proporcionava el Canal de Suez com a ajuda en la construcció.

No obstant això, en 1958 va intervenir la Unió Soviètica (en plena Guerra freda pel domini d'Àfrica) pagant, possiblement, un terç del cost de la immensa presa de pedra i argila com a regal.
A part d'aquesta ajuda monetària, van proporcionar tècnics i maquinària pesada i el disseny va ser a càrrec de l'institut rus Zuk Hydroproject. La construcció va començar en 1960. La Presa Alta
     El saad al Aali, va ser conclosa íntegrament el 21 de juliol de 1970.